Les malalties neurològiques marquen un abans i un després en la història de vida d’una persona. Gairebé sempre la malaltia neurològica va associada a pèrdua de capacitats, ja siguin físiques (com problemes per caminar), cognitives (com la pèrdua de memòria) o sensorials (dificultats per veure-hi bé). Aquestes dificultats fan que les persones deixin de participar en les activitats que feien. Les persones del seu entorn també han de trobar noves maneres de relacionar-se amb la persona i la malaltia. Les oportunitats per viure experiències significatives positives, moments que aportin il·lusió, que facin emocionar, tot i les limitacions, és difícil.

Per altra banda hi ha desconeixement de les malalties neurològiques en la població en general. S’expliquen des d’un llenguatge mèdic que atrau només a les persones que els toca viure la malaltia de prop. Les malalties neurològiques queden llunyanes i estranyes per a qualsevol altre persona. Això provoca que la convivència no sigui fàcil.

• l’art com a eix principal de treball.
• solidaritat, amistat i respecte per a totes les persones.
• partir de les capacitats i el potencial de les persones.
• entenem les malalties neurològiques com a un fet natural i normal.
• flexibilitat, gestió àgil i evolució contínua del projecte.
• l’ajuda entre les persones com a pilar fonamental per evolucionar i créixer.

1. Crear espais d’acompanyament i participació a través de l’art on persones amb malaltia neurològica i familiars recuperin il·lusió i es recolzin mútuament.
2. Sensibilitzar i normalitzar sobre les malalties neurològiques a través d’art de carrer co-creat amb persones que viuen les malalties neurològiques de prop.